Skip to content →

Orgue de la Tramuntana

 

Segons el projecte que vam elaborar l’any 2004, precedit per un estudi tècnic per part de la Professora Ivana Rosell de la universitat Ramon Llull, l’orgue de la Tramuntana – homenatge i segons idea original de Salvador Dalí consta de diversos elements escultòrics i sonors que van col·locats a la terrassa del Castell de Quermançó.

Aquests elements tenen la particularitat de produir sons musicals a partir dels anomenats instruments eòlics que produeixen una sonoritat que ens transporta a l’univers surrealista gràcies  a l’acció oscil·lant del vent.

Es van preveure diferents tipologies entre els quals hi ha Arpes, Flautes, Trombes…  Uns dispositius impedeixen que es produeixi el so, a excepció que la corresponent tecla sigui polsada per un músic o per un dispositiu. També hi ha una modalitat d’escolta interactiva perquè els visitants del castell puguin interaccionar amb els diversos sons, que sempre son de intensitat lleu.

Això però no aconsegueix una de les finalitats assenyalades per Salvador Dalí que era que el so de l’orgue surrealista s’escampés pel pla e l’empordà.

Per aquesta raó, l’element central d’aquest conjunt és el registre anomenat Tramuntànic, una escultura sonora que consta de set tubs d’uns cinc metres d’alçada, equipat cadascun amb una sirena de vaixell al seu interior, alimentat per aire comprimit. Sent aquest l’únic registre amb capacita de ser escoltat a distància i que s’accionaria un cop al dia en temporada d’estiu.

La manca d’un finançament per aquest projecte, que l’ha deixat aparcat durant llargs anys ens ha empès a produir i ubicar al castell una escultura que recorda aquesta idea, aquesta escultura es de moment muda i desmuntable, tenint previst exposar-la a diversos indrets.

Consta de 7 tubs de ferro d’una alada màxima de 4 metres, agrupats en semi cercle i que estan suportats per una base de formigó.

També hi ha la intenció d’instalar a llarg de la barana del castell de diverses columnes de flautes que produeixin so (no amb la Tramuntana, sinó amb vents de baixa intensitat), per tal de crear un clima espacial a la terrassa.

Tot plegat amb la intenció de fer realitat el somni del geni empordanès, de donar-li una nova vida al castell i generar una oferta turística de qualitat. Amb aquest nou element, el Castell de Quermançó complementa la seva llarga trajectòria històrica amb un element on es projecta un futur a través de l’art i la música.