Gabriel Blancafort Paris
La Garriga 10 de maig de 1929 – + Collbató 24 de agost de 2001
Nascut l’any 1929 a La Garriga en el si d’una família de músics (fill de Manuel Blancafort, compositor i germà d’Albert Blancafort, director de Cor) Gabriel Blancafort rebé la seva formació al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, i posteriorment a la Universitat Pontifícia de Comillas on va descobrir la seva vocació per l’orgue.
Sota el consell del Mestres Paul Frank i del P. Gregori Estrada va iniciar el seu aprenentatge primer al taller Rogent de Collbató i posteriorment als tallers de Gonzalez a Paris i Walcker de Ludwigsburg (Alemanya).
El 1963 va fundar el seu propi taller amb Joan Capella, d’on van sortir més de cent instruments de nova planta i una trentena de restauracions de rellevància a nombrosos temples com les Catedrals de Barcelona, Mallorca, Menorca, Monestirs de Montserrat, Ripoll, Santuari de Torreciudad, Basíliques del Tibidabo, Mataró, nombroses esglésies parroquials com Marbella, Puigcerdà, sales de concert a Granada, Madrid així com petits instruments per agrupacions corals i domicilis particulars d’organistes.
L’aportació més important de Gabriel Blancafort, juntament amb la organista Montserrat Torrent, ha estat la reconstrucció del panorama de l’orgue, molt malmès pel període de guerra i postguerra. Pioner en la recuperació de l’instrument de tracció mecànica i estètica barroca, Gabriel Blancafort va restaurar l’ofici d’orguener al nostre país, formant a bona part dels professionals actius en aquests moments.
Ha contribuït a l’estudi musicològic amb nombrosos articles i conferències. Ha estat membre fundador de la Societat Catalana de Musicologia, membre fundador de la ISO (Societat Internacional d’Orgueners), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i Medalla de Plata al mèrit artístic de Bellas Artes així com altres condecoracions en reconeixement de la seva fecunda labor.
